Va ser justament ahir, jo anava dins del tren i com sempre el tren va fer la seva parada a Masnou però aquest cop va quedar-se allà 10 minuts. Ell estava allà, fora del metro i esperant el tren que venia en l'altra direcció. Portava ulleres de sol però encara i així em donava la sensació que ens miràvem, jo al menys ho feia. Al cap d’uns minuts es va treure les ulleres i sí, les nostres mirades es van creuar tota la resta de minuts. Era un noi amb un look informal però atractiu, barbeta i aparentment més gran que jo. Quan van passar els 10 minuts el tren va començar a tancar les portes. Ell em va dedicar un somriure i em va aixecar el cap com a símbol de acomiadament, jo li vaig respondre igual. Seguidament es va posar un altre cop les ulleres de sol. Poc a poc el meu tren es posava en marxa i s'allunyava d'aquella parada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario